La Llei Orgànica 1/2023 de 28 de febrer que ha entrat en vigor l’1 de juny, recull 3 nous supòsits de baixes per incapacitat temporal, que tenen per objecte conciliar el dret a la salut amb la feina de les dones treballadores, eliminant els biaixos que puguin generar aquestes baixes, de manera que cap dona es pugui veure discriminada per acollir-se a aquests nous drets.
Incapacitat temporal per contingències comunes a partir de la setmana 39 de gestació.
Des del primer dia de la setmana 39 de gestació fins a la data del part.
Incapacitat temporal per contingències comunes en cas d’interrupció de l’embaràs (voluntari o no).
Sempre que sigui necessari rebre assistència sanitària i la dona es trobi impedida per la feina. En cas què la interrupció de l’embaràs sigui causada per malaltia professional o accident laboral, la incapacitat temporal serà per contingències professionals.
Incapacitat temporal per contingències comunes en cas de menstruacions incapacitants.
Tant siguin secundàries o dismenorrea secundària associada a patologies tals com l’endometriosi, miomes, malaltia inflamatòria pelviana, pòlips endometrials o ovaris poliquístics, entre d’altres.
En tots els casos serà un facultatiu de la Seguretat Social o Mútua qui ha de dictaminar la baixa mèdica.
